Les competències del s. XXI

En la societat actual, són molts els agents que afecten ja sigui per bé o per malament el procés d’aprenentatge dels alumnes. A la família , l’escola i l’entorn (grup d’amics) podem sumar-hi els mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc. Tots aquests nous agents pensem que haurien de ser presents en les competències que pretenem transmetre i donar a conèixer als nostres alumnes. Per aquest motiu segurament algunes de les competències bàsiques actuals haurien de ser modificades per tal que puguin encabir aquests nous elements propis de la societat i el context educatiu del s. XXI.

Segons podem trobar en el currículum de l’ESO (Generalitat de Catalunya, mod. 2007)

Els objectius de l’aprenentatge mitjançant competències són: integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competències afavoreix que l’alumnat integri els seus aprenentatges, posant en relació els diferents tipus de continguts i utilitzant-los d’una manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, s’orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d’avaluació que tenen caràcter bàsic per a tot l’alumnat i, en general, per inspirar les diferents decisions relatives al procés d’ensenyament i aprenentatge.

3

Com podem veure en aquest esquema, l’organització de les competències es desenvolupa al voltant del què ha d’aprendre l’alumne, marcant d’una manera molt clara com ha de ser l’alumne quan acabi l’etapa de secundària. Sota el nostre punt de vista aquest esquema ha da canviar, nosaltres com a docents hem de donar les eines per tal que el coneixement impregni els nostres alumnes, i sens dubte, la eina més potent que tindrem al Segle XXI són les TIC. Com a futurs docents la nostra missió no és tenir por de les noves tecnologies i prohibir-les per evitar els seus “efectes negatius” sinó que el nostre paper és assumir que són un fet que ja està integrat a la nostra societat i d’aquesta manera hem de mirar la vessant positiva d’això i aprendre a utilitzar tota la seva potencialitat, a més a més, és la nostra obligació ensenyar als nostres alumnes a desenvolupar les competències que seran més importants de cara al seu futur, i aquestes no són altres que el tractament d’informació i el bon ús de la xarxa digital.

Per tant el nostre canvi de paradigma es basa en el canvi de l’enfocament de les competències, per tot el que hem anomenat anteriorment creiem que adquirir competències digitals és la base per adquirir nous coneixements que puguin ésser sòlids i enriquidors, és a dir, dotar de la màxima vivencialitat els aprenentatges (amb el recolzament de les TIC) per tal que aquest sigui significatiu.

Per tant, un esquema de competències que s’acostés a la manera com creiem que ha d’estar enfocada l’educació del futur seria el que prensetem a continuació, on l’epicentre de tot és l’alfabetització dels alumnes en les habilitats operatives en l’ús de les TIC i a partir d’aquí tot el que envolta aquest epicentre són els valors que els alumnes han d’adquirir per viure en la societat del futur.

2

En un tercer nivell quedaria l’aprenentatge de les competències culturals, lingüistiques, matemàtiques, científiques, etc. Però el fet de que estiguin a un tercer nivell no vol dir que les discriminem ni que siguin menys importants que les competències centrals, sinó que el que creiem és que aquestes competències de tercer nivell s’han d’adquirir a partir del treball amb les competències centrals i que aquestes ja faran fluir el curs del aprenentatge fins a arribar a dominar tots els nivells.

r

 

BLENDSPACE I EDUCACIÓ FÍSICA

tumblr_inline_ms24slCgJm1qz4rgp-20a7k2o

BLENDSPACE,  una eina educativa molt interessant:

Es tracta d’una aplicació per crear sessions online de manera molt senzilla i compartint diferents materials educatius: texts, imatges, presentacions de diferents plataformes com Slideshare, Prezi, videos de Youtube, Vimeo o arxius de pròpia creació.
Tots aquests recursos poden estar penjats a la xarxa mitjançant diferents plataformes online. És a dir, es poden adjuntar documents propis pujant-los directament des del propi ordinador, o bé buscar-ne a la xarxa mitjançant el propi buscador de l’aplicació.

Blendspace, a més, permet configurar classes a les quals se li poden afegir sessions pròpies o d’altres usuaris. De manera que es poden compartir els recursos seleccionat amb els alumnes.

Així doncs, Blendspace és ideal per recopilar recursos disponibles a la xarxa per a, a partir d’aquests, fer una remix entorn a un tema i treure-li profit a la classe d’Educació Física.

http://www.youtube.com/watch?v=aQ_Mg3lSoew (video promocional)

EL/LA PROFESSOR/A DEL S.XXI

En els darrers anys, la societat ha evolucionat molt ràpidament i de manera global, és a dir en tots els àmbits que l’envolten i la complementen. Si ens fixem més detalladament en l’àmbit que ens ocupa, com és l’educatiu, trobem referències dels autors García, Escarbajal i Izquierdo (2011) que comenten que “Estos cambios afectan no sólo a la organización y concepción de los sistemas educativos sino también a su configuración. Esto debe plasmarse en la formación inicial y permanente del profesorado de todas las etapas educativas para atender a las demandas que nos marca la sociedad.” D’altra banda, Gisbert (2002) afirma que els professors han de ser capaços de desenvolupar projectes transnacionals basats en:

  • Treball interdisciplinari.
  • Utilització de la informàtica com a eina de treball.
  • La xarxa com a canal de comunicació.
  • Les xarxes com espai cooperatiu i de formació.
  • Les xarxes com espai de treball.

Així doncs, a partir d’aquest post es pretén explicar la importància de l’adaptació de la docència en el procés d’aprenentatge a les aules, en relació a la resta de canvis que ha sofert la societat en totes les seves manifestacions durant els darrers anys. Trobem obvi, però al mateix temps poc valorat, el procés adaptatiu que els docents haurien d’autoaplicar-se alhora d’impartir les seves sessions, ja que en molts centres actualment la metodologia i els mitjans amb els quals es desenvolupa la praxis docent, són els mateixos que si ens remuntem uns 15-20 anys endarrere.

Arribats a aquest punt ens hem de plantejar quins canvis podem aplicar a la docència, i també evidentment en la formació dels futurs docents, per tal que aquests estiguin adaptats i evolucionats de la mateixa manera que ho ha estat la societat en els darrers anys?

El Doctor Pablo Latapí (1927-2009) filòsof de professió i lligat a la recerca educativa durant gran part de la seva vida, ja ens adverteix que “el maestro es un profesional del conocimiento, obligado a estar atento a su continua evolución, tanto en las disciplinas que enseña como en las ciencias del aprendizaje“. No obstant, des del ministeri d’educació s’afirma que els docents “deben contar con las competencias necesarias para atender con calidad las necesidades de los alumnos en las aulas”. Així doncs, el docent del segle XXI ha de disposar d’una adequada preparació, tant per l’adquisició de coneixements i actualització dels mateixos, com per el desenvolupament d’habilitats i destreses exigibles a una societat de la informació, el coneixement i el talent humà, en permanent canvi.

Zabalza (2003) comenta que un docent universitari ha de comptar amb 10 competències essencials que li permetran orientar la seva funció per aconseguir una formació integral en els estudiants i amb això arribar a l’educació de qualitat. D’aquestes 10 competències, creiem que la “d’utilitzar les noves tecnologies” i la de “reflexionar i investigar sobre l’ensenyament” són les que actualment han evolucionat més i que han adoptat més importància en relació al segle anterior.

D’aquesta manera, un dels temes que promovem com a puntal o bàsic per a aquesta adaptació/evolució dels docents del segle XXI, és el d’estar formats en les TIC, per tal de poder utilitzar-les com a eines educatives, i poder exprimir-ne al màxim l’ampli ventall de possibilitats que ens permeten.

Cal esmentar, que nosaltres, ex alumnes d’ESO, Batxillerat i Universitat, hem pogut observar i analitzar, al llarg de tota la nostra trajectòria educativa, com professors de diferents matèries han hagut de ser ajudats pels alumnes només pel simple fet de no saber obrir un programa d’ordinador, navegar per Internet, utilitzar un document word o desenvolupar metodologies i programes plenament significatius pel funcionament de la classe. Així doncs, creiem que aquesta època de desconeixement per part dels professors ja s’ha superat i ara és el professor qui ha d’ensenyar a utilitzar aquestes metodologies, webs, recursos didàctics, aplicacions i fonts d’informació que sorgeixen en les TIC.

“El procés d’aprendre a ensenyar és necessari per comprendre millor l’ensenyament i per gaudir-ne d’ell” (Ramsden, 1992).

García, A.; Escarbajal,A.; Izquierdo, T. (2011). La formación del profesorado desde una perspectiva interdisciplinar. [PDF] REIFOP, 14 (1), 27-42.

Gisbert, M. (2002). El profesor del siglo XXI: de transmisor de contenidos a guía del ciberespacio. Universitat Rovira i Virgili: Tarragona.

Perrenoud P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar.  Extret el 13 de novembre  de 2013 desde:

http://newz33preescolar.files.wordpress.com/2012/05/resumen-10-competencias.pdf

Zabalza M. A. (2003). Competencias docentes del profesorado universitario. Narcea, España. Extret el 13 de novembre de 2013 desde http://telesecundaria.dgme.sep.gob.mx/formacion/interior.pdf

http://www.monografias.com/trabajos95/propiciando-cambio-practica-educativa/propiciando-cambio-practica-educativa.shtml#ixzz2kRsQbhUg