EL/LA PROFESSOR/A DEL S.XXI

En els darrers anys, la societat ha evolucionat molt ràpidament i de manera global, és a dir en tots els àmbits que l’envolten i la complementen. Si ens fixem més detalladament en l’àmbit que ens ocupa, com és l’educatiu, trobem referències dels autors García, Escarbajal i Izquierdo (2011) que comenten que “Estos cambios afectan no sólo a la organización y concepción de los sistemas educativos sino también a su configuración. Esto debe plasmarse en la formación inicial y permanente del profesorado de todas las etapas educativas para atender a las demandas que nos marca la sociedad.” D’altra banda, Gisbert (2002) afirma que els professors han de ser capaços de desenvolupar projectes transnacionals basats en:

  • Treball interdisciplinari.
  • Utilització de la informàtica com a eina de treball.
  • La xarxa com a canal de comunicació.
  • Les xarxes com espai cooperatiu i de formació.
  • Les xarxes com espai de treball.

Així doncs, a partir d’aquest post es pretén explicar la importància de l’adaptació de la docència en el procés d’aprenentatge a les aules, en relació a la resta de canvis que ha sofert la societat en totes les seves manifestacions durant els darrers anys. Trobem obvi, però al mateix temps poc valorat, el procés adaptatiu que els docents haurien d’autoaplicar-se alhora d’impartir les seves sessions, ja que en molts centres actualment la metodologia i els mitjans amb els quals es desenvolupa la praxis docent, són els mateixos que si ens remuntem uns 15-20 anys endarrere.

Arribats a aquest punt ens hem de plantejar quins canvis podem aplicar a la docència, i també evidentment en la formació dels futurs docents, per tal que aquests estiguin adaptats i evolucionats de la mateixa manera que ho ha estat la societat en els darrers anys?

El Doctor Pablo Latapí (1927-2009) filòsof de professió i lligat a la recerca educativa durant gran part de la seva vida, ja ens adverteix que “el maestro es un profesional del conocimiento, obligado a estar atento a su continua evolución, tanto en las disciplinas que enseña como en las ciencias del aprendizaje“. No obstant, des del ministeri d’educació s’afirma que els docents “deben contar con las competencias necesarias para atender con calidad las necesidades de los alumnos en las aulas”. Així doncs, el docent del segle XXI ha de disposar d’una adequada preparació, tant per l’adquisició de coneixements i actualització dels mateixos, com per el desenvolupament d’habilitats i destreses exigibles a una societat de la informació, el coneixement i el talent humà, en permanent canvi.

Zabalza (2003) comenta que un docent universitari ha de comptar amb 10 competències essencials que li permetran orientar la seva funció per aconseguir una formació integral en els estudiants i amb això arribar a l’educació de qualitat. D’aquestes 10 competències, creiem que la “d’utilitzar les noves tecnologies” i la de “reflexionar i investigar sobre l’ensenyament” són les que actualment han evolucionat més i que han adoptat més importància en relació al segle anterior.

D’aquesta manera, un dels temes que promovem com a puntal o bàsic per a aquesta adaptació/evolució dels docents del segle XXI, és el d’estar formats en les TIC, per tal de poder utilitzar-les com a eines educatives, i poder exprimir-ne al màxim l’ampli ventall de possibilitats que ens permeten.

Cal esmentar, que nosaltres, ex alumnes d’ESO, Batxillerat i Universitat, hem pogut observar i analitzar, al llarg de tota la nostra trajectòria educativa, com professors de diferents matèries han hagut de ser ajudats pels alumnes només pel simple fet de no saber obrir un programa d’ordinador, navegar per Internet, utilitzar un document word o desenvolupar metodologies i programes plenament significatius pel funcionament de la classe. Així doncs, creiem que aquesta època de desconeixement per part dels professors ja s’ha superat i ara és el professor qui ha d’ensenyar a utilitzar aquestes metodologies, webs, recursos didàctics, aplicacions i fonts d’informació que sorgeixen en les TIC.

“El procés d’aprendre a ensenyar és necessari per comprendre millor l’ensenyament i per gaudir-ne d’ell” (Ramsden, 1992).

García, A.; Escarbajal,A.; Izquierdo, T. (2011). La formación del profesorado desde una perspectiva interdisciplinar. [PDF] REIFOP, 14 (1), 27-42.

Gisbert, M. (2002). El profesor del siglo XXI: de transmisor de contenidos a guía del ciberespacio. Universitat Rovira i Virgili: Tarragona.

Perrenoud P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar.  Extret el 13 de novembre  de 2013 desde:

http://newz33preescolar.files.wordpress.com/2012/05/resumen-10-competencias.pdf

Zabalza M. A. (2003). Competencias docentes del profesorado universitario. Narcea, España. Extret el 13 de novembre de 2013 desde http://telesecundaria.dgme.sep.gob.mx/formacion/interior.pdf

http://www.monografias.com/trabajos95/propiciando-cambio-practica-educativa/propiciando-cambio-practica-educativa.shtml#ixzz2kRsQbhUg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s